A partir de finals de novembre els alumnes de 1r d'ESO
podran començar a llegir una novel·la proposada per la professora. En tornar de
vacances de Nadal faran un examen o bé lliuraran un treball del llibre.
Les novel·les
proposades són:
La porta dels 3 panys (de Sònia Fernández-Vidal):
En Niko Mir, un
noi solitari de catorze anys, no s'imagina les conseqüències que li comportarà
no seguir el camí que recorre cada dia per anar a l'institut. Quan canvia la
seva ruta, descobreix una casa que no havia vist mai. Atret per aquest misteri,
hi entrarà i es trobarà de sobte dins d'un univers estrany. Dins del Món
Quàntic passen coses sorprenents, des d'una guerra entre la matèria i
l'antimatèria fins a les desaparicions del gat de Schrödinger, passant per un
taller de rellotgeria on es posa a prova la relativitat del temps. Immers en
aquesta aventura inesperada, en Niko té la missió de retornar l'equilibri , ara
en perill, entre el seu món i l'univers quàntic que acaba de descobrir.
Nirvana (de Pere Formiguera):
Nirvana Quan l’Hipòlit
Pinyol, ateu convençut, mor en un desgraciat accident, descobreix que, de totes
les religions del món, només el budisme l’havia encertada amb allò de
l’espiritualitat i que, si vol assolir el nirvana, haurà de sotmetre’s a les
lleis de la reencarnació. En principi, el procés per arribar-hi no li sembla
gaire complicat, però un seguit de reencarnacions desafortunades i hilarants li
fan comprendre que allò va per llarg…
Quan no te'n vas (de Pau Joan Hernández):
Em dic Lorena i no sé
si he de dir que tenia setze anys i ja no els tinc, o bé que tenia setze anys i
continuaré tenint-los per sempre. Em dic Lorena i fa aproximadament mes i mig
que estic morta. Els lectors més experts deuen estar pensant que quan dic
que sóc morta, ho dic en sentit figurat, fent servir una metàfora exagerada i
morbosa, però les metàfores no em van gens. A mi m'agrada anomenar les coses
pel seu nom i que se m'entengui. I si dic que estic morta, el que vull dir és
exactament que estic morta. Morta i enterrada, per ser més precisos.
El
que passa és que no tinc ni idea de per què ni per a què sóc encara aquí. Por
no saber, no sé ni com vaig acabar morta…
El capítol del Julian (de R. J. Palacio):
Un nou capítol, acabat de
sortir del forn, d’un èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la
crítica: Wonder.
Més d’un milió de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie
Pullman, un nen normal i corrent amb una cara que no ho és tant. Ara els
lectors tindran l’oportunitat de conèixer una mica més el personatge més
controvertit del llibre: el Julian.
Des del primer dia que es veuen, a les pàgines de Wonder, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran
mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com si tingués la pesta. Però, tot i
que Wonder explicava la història de l’Auggie des de la perspectiva de sis
personatges diferents, el punt de vista del Julian no el vam saber mai. El
lector només podia especular sobre el que li devia passar pel cap. Fins ara.
El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la
història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb l’Auggie?
¿Té alguna possibilitat de redimir-se?
